Horaris de Setmana Santa

Les taquilles del Teatre Auditori romandran tancades del divendres 29 de març fins al dilluns 1 d’abril, ambdós dies inclosos. Recordeu que sempre podeu comprar entrades a les webs www.escenagran.cat i www.teatreauditoridegranollers.cat

No hi haurà servei de cafeteria al Restaurant social El Gato Verde de dilluns a divendres de 16 h a 20 h. El servei de restaurant migdia serà de dimecres a diumenge de 13 h a 15.30 h i els sopars, divendres i dissabtes de 20.30 h a 23 h.

MÉS INFORMACIÓ

×

EL MESSIES DE HÄNDEL | 'El Messies: una obra mestra redemptora' de Xavier Chavarria

05.01.2021

Georg Friedrich Händel va compondre El Messies l’any 1741, quan tenia 56 anys, en un moment vital delicat i d’incertesa. En tres dècades havia escrit 36 òperes italianes per a l’escena anglesa, moltes de les quals exitoses, i cap altre compositor li feia ombra; però els constants enfrontaments amb la noblesa anglesa, que era la gran consumidora de música a l’època, li van passar factura en forma de boicots i escàndols diversos. La fredor del públic anglès envers les seves obres dramàtiques era creixent, i l’any 1741, després d’uns quants fracassos, Händel va plantejar-se seriosament abandonar Anglaterra, aquell país que tan bé l’havia acollit (recordem que era d’origen alemany) fins al punt de nomenar-lo compositor reial i concedir-li la nacionalitat anglesa.

Va ser aleshores quan el virrei d’Irlanda William Cavendish li va fer una proposta que el va engrescar: li va encarregar un oratori que havia d’estrenar-se l’hivern del 1742 a Dublín, els beneficis del qual anirien destinats a obres de beneficència. Aquest oratori va ser El Messies que, tot i les seves dimensions, el desplegament instrumental i la varietat d’efectius vocals, va ser compost en un temps rècord, tan sols tres setmanes: Händel va començar a esbossar-lo el 22 d’agost de 1741 i el va acabar, amb orquestració inclosa, el 14 de setembre, tal i com figura a les anotacions del manuscrit.

Händel va arribar a Dublin la tardor de 1741, s’hi va passar set mesos i hi va fer sis concerts, en l’últim dels quals hi havia de sonar El Messies. Es va fer un assaig general obert al públic el dia 9 d’abril, a la mateixa sala on s’havia d’estrenar, el New Music Hall de Dublin, que Händel considerava “una sala encantadora on la música sona deliciosament bé”. Per al dia de l’estrena es va demanar a les dames que assistissin sense círcols de faldilles, i als homes sense espasa, per tal que no ocupessin tant espai (la sala tenia bancs i no pas cadires) i permetessin l’entrada a més quantitat de públic; així es va aconseguir que assistissin set-centes persones en una sala que acostumava a contenir-ne sis-centes. L’estrena d’El Messies va tenir lloc el dia 13 d’abril de 1742 a les dotze del migdia, i va ser un èxit enorme. La recaptació va passar de les quatre-centes lliures (una fortuna, a l’època), que van ser distribuïdes entre tres institucions benèfiques. Els diaris de l’època es van fer ressò de l’èxit i de l’estima que el públic dublinès sentia pel músic saxó.

El Messies va sonar per primera vegada a Anglaterra el mes de març de 1743, al Covent Garden de Londres, i va tenir una acollida freda i distant; però a poc a poc l’obra es va anar consolidant i va acabar sent acceptada pels londinencs, especialment quan, a partir del 1750, es va començar a interpretar regularment al Foundling Hospital, un hospici per a nens orfes que rebia els guanys íntegres de la recaptació. Des de la seva estrena a Dublín fins a la mort del compositor, El Messies va ser interpretat seixanta-vuit vegades, més que cap altre dels seus oratoris. Ell mateix el va dirigir en trenta-sis ocasions, i aquesta va ser l’última obra que va sentir en concert, el 6 d’abril de 1759, només vuit dies abans de morir. El Messies va tenir tant èxit que Händel no va tornar a escriure mai més òpera, i es va dedicar en cos i ànima durant els deu anys següents a compondre oratoris.

A diferència dels seus altres oratoris, que acostumen a basar-se en la vida d’un personatge de l’Antic Testament, El Messies no presenta acció, ni relat, ni sentit teatral: és una obra purament contemplativa, que convida a la reflexió. Va ser el llibretista Charles Jennens qui va plantejar l’estructura de l’obra en tres parts, la primera sobre la Nativitat, la segona sobre la Passió i la tercera referida a la Resurrecció. El Messies ens parla de Crist, des de la profecia de l’Antic Testament que anuncia la vinguda d’un salvador, fins al dia del judici final, passant per tota la seva vida terrenal, des del naixement, el patiment, el calvari i passió, la mort i la resurrecció. No es tracta d’una història sagrada, sinó d’una reflexió sobre el misteri de la Redempció. Händel va concebre El Messies com una obra per a la Pasqua de Resurrecció i no pas per al temps de Nadal; de fet, totes les interpretacions d’aquesta obra en vida de Händel van tenir lloc durant els mesos de març o abril, en època de Pasqua, i el cèlebre “Allelujah”, situat al final de la segona part, fa referència directa al moment de la Resurrecció. Per tant no es pot considerar el Messies com una obra nadalenca, tot i l’hàbit d’interpretar-la exclusivament en aquesta època de l’any.

En les dues hores llargues de música es combinen en perfecta simbiosi recitatius, àries bellíssimes i cors esplèndids, en una progressió dramàtica que va creixent en intensitat i emoció. I curiosament no existeix una versió tancada i definitiva de l’obra: Händel va modificar-la constantment, i l’adaptava segons els recursos i els músics que tenia, de manera que a cada interpretació variava el guió i la quantitat d’àries i cors. Això justifica plenament la versió que sentirem avui, reduïda per causa de les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia que estem patint, i amb un acompanyament especial per a dos orgues que s’estrena avui i que han elaborat els mateixos organistes que la tocaran, Vicenç Prunés i Ignasi Prunés.

Xavier Chavarria, musicòleg i crític musical

Actualitat