There is no rose | Per Xavier Chavarria

Aquest concert ens farà viatjar en el temps, cap al passat però mirant al futur, i posarà de manifest la valuosa herència i la continuïtat d’un projecte d’escola coral exemplar, admirat arreu del món, que perviu en el temps i creix dia rere dia, i que acaba de fer vint-i-cinc anys: la Societat Coral Amics de la Unió. Dues de les seves formacions, que son residents d’aquest Teatre-Auditori, evocaran aquest llegat rememorant una de les fites en la trajectòria del cor VEUS, al qual pertanyen o han pertangut la majoria de les cantaires que hi haurà sobre l’escenari: l’emblemàtic CD que van enregistrar ara fa deu anys, The is no rose, que inclou la bellíssima suite coral nadalenca A ceremony of carols de Benjamin Britten. Les noies de l’actual Cor Jove van participar en aquell enregistrament llegendari, i s’uniran a les veus actuals del cor infatil VEUS per a oferir-nos aquesta obra sublim, una de les més commovedores i emotives visions musicals del misteri de Nadal que mai s’hagin escrit.

El concert, però, s’obre amb una obra molt especial, escrita expressament per a les noies del Cor Jove pel prestigiós compositor i director flamenc Johan Duijck, afincat a Catalunya i professor de direcció coral a l’ESMUC. L’obra, que està dedicada a la directora del cor, Marta Dosaiguas, i que va ser estrenada el maig de 2017, es titula A Ceremony of Canticles i està escrita per a tres veus femenines amb acompanyament d’arpa (o piano), i basada en passatges del Llibre d’Amic e Amat del místic medieval Ramon Llull. Duijck va posar en música set de les 366 meditacions del llibre de Llull, que parlen de l’amor entre Crist i Déu però que tenen evidents analogies amb els poemes d’amor cortès dels trobadors. L’espiritual i el profà es troben en una música contemplativa i intensa.

L’arpista vilanovina Esther Pinyol, que acompanyarà les noies del Cor Jove en aquesta obra, és fundadora i integrant, juntament amb el percussionista castellonenc Ferran Carceller, d’un dels duos més sorprenents i actius del panorama cambrísitc actual, el Blooming Duo. Arpa i marimba formen un matrimoni musical inhabitual però exquisit, amb sonoritats fascinants i recursos infinits, un pèl exòtics, com els que podrem tastar en la seva actuació, al bell mig d’aquesta vetllada musical. De fet, des dels seus inicis han treballat per crear repertori nou per a aquesta formació, i compositors com Feliu Gasull, Joan Sanmartí, Marc Timón, Andres Serafini, Albert Guinovart, Albert Carbonell, Jordi Cornudella o Salvador Brotons han escrit obres per al Blooming Duo. És el cas també de l’obra que ens interpretaran, la Suite Amor & Shakespeare del compositor i contratenor osonenc Jordi Domènec, que la va adaptar de la música escènica que havia escrit l’any 2017 per a un espectacle del Festival Grec. La Suite està integrada per cinc moviments, tots basats en textos de Shakespeare: “Teatrillo”, la cançó “No sofriu donzelles”, la cançó “Qui és Silvia” (que és la rèplica del cèlebre lied de Schubert que duu el mateix títol: aquí l’arpa fa la melodia i la marimba la part original per a piano), la Tarantel·la, i s’acaba amb la cançó “Aquests llavis allunyeu”.

I talment una al·legoria de tota aquesta feina ingent i magnífica que duen a terme des de fa tants anys els cors dels Amics de la Unió, coronarà el concert d’avui l’obra que va ser enregistrada en aquell mític disc ara fa deu anys pel cor VEUS, i que és un autèntic tour de force només a l’abast de formacions de gran categoria musical: A Ceremony of Carols, l’op.28 del compositor anglès Benjamin Britten, un recull de nou nadales d’origen medieval harmonitzades per a tres veus blanques i arpa, en un estil i un llenguatge molt personal, una sàvia barreja de tradició i innovació que genera al llarg de tota l’obra una atmosfera íntima, recollida, de joia continguda, de misteri, com si fos la visió del Nadal d’un infant, però amb un aire de certa nostàlgia. A Ceremony of Carols va ser composta l’any 1942, quan Britten tenia 28 anys i en plena segona guerra mundial, durant el viatge de tornada cap a casa amb vaixell des dels Estats Units; en una escala al port de Hallifax, a Nova Escòcia, Britten va comprar un llibre titulat The English Galaxy of Shorter Poems, editat al segle XVI, i que contenia una sèrie de poemes medievals, entre els quals algunes nadales que el van commoure profundament. Britten tenia una especial predilecció per la sonoritat de les veus blanques (diuen que sempre va sentir una profunda nostàlgia per la innocència de la infantesa) i per a ell, incloure veus d’infants en la seva música era un factor clau per expressar alguna cosa d’especial, intangible i transcendent: senzillesa, innocència, puresa, humilitat, noblesa... conceptes que van més enllà de la música i del text. Ja a Anglaterra, l’obra va ser estrenada per les veus femenines del cor Fleet Street, però sens dubte, i tal i com va imaginar-ho Britten, son les veus blanques les que donen la sonoritat adequada a aquesta música sublim.

Les melodies modals, les modulacions irisades, el ball constant entre els modes major i menor, entre la dansa exultant i l’oració tremolosa, entre els cànons de vertígen i la quietud nocturna, entre la joia espontània i l’amargor premonitòria, empapen les nou nadales del cicle, que estan emmarcades per un himne processional, l’antífona Hodie Christus natus est pertanyent a l’ofici de vespres de Nadal, que obre i tanca l’obra.

El paper de l’arpa en aquesta obra no és limita ni de bon tros a un simple acompanyament harmònic de les veus: en cadascuna de les peces juga un paper altament evocador (hi sentireu campanes, esquitxos d’aigua, esclat de poncelles, esgarrifances de fred...) que contribueix a generar una atmosfera especial, màgica, i que dóna relleu a les veus. De fet, al bell mig del cicle, en ple centre, hi trobem el veritable cor de l’obra: un breu i sobrenatural interludi per a arpa sola, delicadíssim i d’una tendresa sublim, que pren la melodia del cant inicial i la reconverteix en un ostinato de quatre notes, sobre una escala pentatònica, i farcit d’harmònics que li confereixen un aire recollit i misteriós, amb la immobilitat translúcida d’un paisatge gebrat sota un sol pàl·lid: una bellíssima pastoral d’hivern. Pura poesia.

I les noies del Cor Jove que fa deu anys van participar en l’enregistrament d’aquesta obra quan cantaven al cor infantil, s’uniran als actuals cantaires del cor VEUS per rememorar aquella fita, celebrar-la, i invocar l’esperit de feina ben feta i d’amor a la música que sempre els ha guiat.

Recordar el passat, per celebrar el present, i encarar un futur encara millor.

Xavier Chavarria, musicòleg