L’artista visual, Neus Masdeu, de residència al Teatre Auditori amb “El desig de ser un llimac”

Del 4 al 6 d’abril Neus Masdeu ha fet una residència artística al Teatre Auditori de Granollers per treballar la peça El desig de ser un llimac (si els llimacs són cargols sense closca).

L’artista visual recull a la proposta accions quotidianes i no-productives en un espectacle/performance que busca les pessigolles al capitalisme. Una proposta singular que l’artista ja va treballar en residència a Roca Umbert Fàbrica de les Arts l’any passat i que es va estrenar a l’espai El Corralito (Festival TNT 21). “La proposta ha anat evolucionant al llarg del temps i ara canvia de format i passa de ser una instal·lació performativa, per on el públic hi podia transitar, a ser un espectacle frontal i amb un nou disseny de llums”, ha explicat Neus Masdeu. L’espectacle és una crítica al treball i al consum i “contraposa conceptes com la obligació i el lleure”, tot qüestionant els ritmes de producció i consum als quals estem habituats pel sistema capitalista”.

De la residència al Teatre Auditori sortirà, a més, un vídeo promocional de l’espectacle, que preveu fer gira per tot Catalunya, començant pel Teatre Auditori de Granollers, que estrenarà la peça en el cicle GPS (Girem Propostes Singulars), la propera temporada 2022-2023.

“M’ho he passat molt bé experimentant amb colors, llums i focus al Teatre. Ha estat un privilegi poder treballar la peça en un espai com aquest i amb uns materials com els que teniu aquí”, ha dit l’artista sobre l’espectacle, una autèntica investigació objectual, sonora i física, que prova de sonoritzar en directe, corporitzar i materialitzar com ens afecta el capitalisme.

Vídeo sobre la residència que l'artista va fer a Roca Umbert Fàbrica de les Arts entre el 2020 i el 2021:

Neus Masdeu treballa dins l’àmbit de l’art a través de diversos llenguatges, majoritàriament la performance, i la instal·lació. Fa servir com a material la mateixa quotidianitat del context on es troba, i intenta activar dins la mesura del possible certs formats d’obra que permetin la interacció del públic, als seus projectes no hi pot faltar mai la tendresa i l’humor, que són els pilars també de la seva vida. L’interessa pensar i generar contingut crític a través de la societat de consum i les dinàmiques que se’n deriven, com els ritmes, els moviments, les jornades laborals, la manera de relacionar-nos entre nosaltres o com ens mostrem.