De Bach a Xostakóvitx | Per Alba Nogueras

El concert traçarà un recorregut al llarg dels segles; amb una primera part dedicada al barroc i una segona que consta d’una obra plena de la llum i el blau del Garraf, i una última que mostra l’eclecticisme d’un compositor íntimament vinculat al piano.

Començarem, en tot cas, amb una obra publicada el 1694, segurament composta durant els últims anys de vida de Henry Purcell, que va morir amb tan sols 36 anys. Es diu que alguns dels trompetistes més coneguts de l’Anglaterra del moment –entre els quals, el seu oncle– en podrien haver sigut font d’inspiració. Dividida en tres moviments, el títol de sonata fa referència al fet de tractar-se d’una obra instrumental. La inaugura un tema semblant a una fanfàrria i, amb elegància i energia, arriba a un segon moviment, un Adagio que serveix de descans al solista abans d’emprendre un impuls final.

Seguirem amb una de les primeres cantates religioses de Johann Sebastian Bach, «Christ lag in Todesbanden»; una partitura composta el 1707 com a exercici d’examen per a optar al al càrrec d'organista a Mühlhausen, feina que –per cert– va aconseguir. Escrita per a les Festivitats del Diumenge de Pasqua, parteix d’un text de Martí Luter i consta de set variacions sobre el mateix tema, estructurades de manera simètrica: cor-duet-solo-cor-solo-duet-cor. El prestigiós director anglès John Eliot Gardiner va descriure l’obra com a «primer intent conegut de pintar una narrativa musical».

Aterrarem a casa nostra amb Les Danses de Vilanova, per a piano i cordes, d’Eduard Toldrà. Si algú, d’entre el públic d’avui, va assistir al concert de cobla i cor de fa un parell de setmanes reconeixerà aquestes tonades. Avui, però, aquesta obra basada en els ritmes populars d’aquesta ciutat del Camp de Tarragona la sentirem amb un aire més acomodat. I és que existeixen diverses versions d’aquesta glosa composta el 1920; l’original, però, és per a violins, viola, violoncel, contrabaix i piano.

Acabarem la vetllada amb una partitura que farà dialogar dos dels convidats de la nit. Datat del 1933, el concert núm. 1 per a piano i trompeta de Dmitri Xostakóvitx està ple d’energia i bon humor, conservant, però, el lirisme que caracteritza la seva música. L’autor juga amb el rol dels solistes al llarg dels quatre moviments; un Allegretto amb un tema principal molt expressiu i íntim, un Lento escrit en ritme ternari i amb gran melancolia. Segueix amb un Moderato breu que amaga una sorpresa, i acaba amb un Allegro con brio que és una autèntica explosió de força amb nombroses citacions musicals.