NIO amb l'OCGr | Per Alba Nogueras

Nio, que vol dir ànima

Un any i mig després d’haver publicat el disc Nio (2022, Microscopi), Momi Maiga i la seva banda –amb l’ajuda de l’Orquestra de Cambra de Granollers– donaran una volta més a aquests temes que ja s’han fet sentir a escenaris d’arreu, de casa nostra i internacionals. El virtuós de la kora –i artista convidat al Teatre Auditori de Granollers enguany– ha arribat a crear un univers sonor de gran sensibilitat, d’arrels mediterrànies i eclèctiques, que van de la bulería al jazz ètnic, d’Àfrica a Europa, i que recullen colors i textures dels dos continents. Així mateix, les seves cançons, amb lletres en mandinka i wolof, ens proposen reflexionar sobre la condició humana; a fer-ho amb la tristesa més profunda, però també amb la joia més esclatant, tal com ho ha fet la seva família de djelis durant segles, generació rere generació.

El violoncel·lista Marçal Ayats, un dels músics de la seva banda i habitual col·laborador de l’orquestra granollerina, ha sigut l’encarregat de crear els arranjaments per a aquest concert, fet de cançons que podríem qualificar de pop diatònic. Hi ha posat un vestit harmònic fet de cordes, buscant portar l’orquestra a un lloc on estigués còmoda i mirant de salvar tots els obstacles que comporta fer confluir aquests dos mons. «Hi haurà moments més cinematogràfics, on l’orquestra es podrà lluir més, i d’altres on haurà de sumar-se al mantra de la banda». Per tal d’anar tots a la una, caldrà parar atenció a les entrades i sortides dels solos oberts, i sobretot a les marques rítmiques que tanquen cadascuna de les estructures: «ell fa unes figures bastant complexes, que per a nosaltres són molt difícils d’entendre i, especialment, de tocar de manera precisa, que és com a ell li agrada». Però el repte valdrà la pena.

Hi sentirem cançons com «Denano» (nadó), que és una benvinguda a les criatures acabades de néixer, un desig perquè tinguin una vida llarga i plena de salut i d’amor. Musicalment, és un exemple més d’aquesta fusió que caracteritza l’estil del senegalès: aquí s’assenta sobre una base de ritmes identitaris tradicionals de diferents ètnies del seu país, com els mbalax i els seourouba i, ja en l’enregistrament original, fusiona la kora amb instruments clàssics, de tradició centreeuropea. La lletra ens avisa de la importància d’educar en valors, sigui quin sigui el nostre país d’origen, perquè aquí rau l’arrel de la transformació social: una bona educació serà la que permetrà als infants d'avui crear noves relacions amb els altres i amb l'entorn.

Un altre exemple de l’interès d’aquest músic per tota mena de tradicions és «Mansani». El tema pren el nom d’una antiga cançó de tradició oral de l’Àfrica occidental titulada «Mansani Cissé», i narra la història d’un mercader molt ric, que ofereix molts diners a la família d’una noia bonica per casar-s’hi, però es mor durant la nit de noces, just abans de consumar el matrimoni. I és que l’amor no es pot comprar. Partint de la melodia d’aquesta cançó, Momi Maiga hi incorpora una sonoritat propera als pals flamencs, que descobreix durant els seus primers anys de residència a l’Estat Espanyol: a través de la recerca i l’experimentació arriba a fusionar dues herències culturals que fan desaparèixer el pas del temps i la distància.