AIRES MEDITERRANIS | Per Oriol Padró

Del Mediterrani a l’Atlàntic

Quan els regnes europeus de l’Antic Règim es van anar convertint en estats nació, la música va esdevenir una eina més de construcció d’identitats col·lectives. Melodies populars, danses locals i mites romàntics van entrar a la sala de concerts per esdevenir música nacional.

Catalunya i Espanya van topar, al llarg del segle XIX i a principis del XX amb la mateixa pregunta que s’havien fet Rússia o Txèquia: Com ha de sonar el país? Durant dècades diversos compositors van explorar un pseudofolklorisme basat en grans tòpics que, malgrat això, es basava en la tradicional proximitat que hi havia hagut a la península entre la música culta i la popular, però seria Felip Pedrell (1841-1922) qui donaria una resposta ambiciosa combinant himnes, aires populars i modulacions wagnerianes: la lliçó que Pedrell va deixar als seus deixebles era beure de la terra sense oblidar la modernitat.

El concert que l’Orquestra de Cambra de Granollers proposa per tancar la seva temporada ens situa en aquest univers musical, el del nacionalisme ibèric, però ja en temps més moderns quan el missatge de Pedrell ja havia quallat. Se’ns proposarà escoltar música de Joaquín Turina (1882-1949), compositor sevillà format a París que integra melodies i ritmes tradicionals andalusos amb estructures clàssiques europees. La seva Oración del torero, escrita inicialment per a quartet de bandúrries i després transcrita per a corda, ens transporta a un moment íntim i espiritual de la festa taurina, més enllà del colorisme folklòric habitual.

La versió orquestral del quartet Vistes al mar d’Eduard Toldrà (1895-1962), figura clau del Noucentisme musical, ens mostra com aquest corrent buscava la claredat formal per expressar el lirisme mediterrani. La seva obra, inspirada en poemes de Joan Maragall, conjuga la tradició literària catalana amb una escriptura musical transparent i moderna, plena d’arpegis que evoquen la llum i el moviment del nostre mar.

Aquestes dues obres van ser escrites abans de la Guerra Civil i de la dictadura. A partir de 1939 la música d’aire ibèric va ser sovint utilitzada de forma tradicionalista i molt més unificadora. És el que li va passar al Concierto de Aranjuez de Joaquín Rodrigo fins que, més enllà de les fronteres ibèriques, el jazzista nord-americà Chick Corea (1941-2021), el va fer servir per escriure Spain, on s’integren elements del flamenc amb la improvisació pròpia del jazz i amb aires caribenys, mostrant com el nacionalisme musical pot ser també punt de partida per a noves hibridacions globals.

Finalment, la mezzosoprano Eulàlia Fantova cantarà les cançons que el compositor català Miquel Ortega (1963) ha escrit a partir de poemes de García Lorca, un autor que va saber captar l’essència popular de la tradició i crear textos d’avantguarda, evocadors i amb una gran sensibilitat.

El mosaic d’aires mediterranis i atlàntics que se’ns ofereix avui ens convida a reflexionar sobre la música com una construcció cultural, carregada de símbols i idees i que pot legitimar els discursos del poder, però també ens els pot fer qüestionar.

Oriol Padró Cirera, arxiver melòman i responsable del pòdcast 'Sons en el temps'