Josep Prats, coordinador musical del projecte Cantània 'Virtual'
En plena pandèmia global i després del confinament que tots hem viscut sembla que el projecte Virtual pren més sentit que mai. Teletreball, videotrucades, classes en línia, espectacles en streaming, directes a través de xarxes... Com creus que afectarà al món de la cultura aquest parèntesi “virtual” que hem viscut?
La veritat és que molta gent diu que després d’aquesta pandèmia canviaran moltes coses a nivell laboral, cultural, de convivència i costums... però jo no em sento gaire preparat per a fer profecies: no ho sé! De fa uns quants anys (no masses!) ens adonem que el món digital, el ciberespai... està canviant les nostres vides (d’això parla la cantata), i l’invent de la impremta de J. Gutemberg que va revolucionar la cultura occidental no és res si ho comparem amb l’aparició del món digital. És fàcil d’entendre que, efectivament, estem en una època de canvis substancials arran d’aquest fet, i penso que la pandèmia pot ser un graó més d’aquesta escala: però fonamentalment el que ha incentivat aquests canvis és el món digital.
Jo sóc molt clàssic i em costa d’entendre un concert, un espectacle teatral... que no sigui en viu i en directe, perquè em sembla consubstancial l’atmosfera que es crea en un espai determinat, amb uns intèrprets determinats i un públic concret. Penso que aquesta vivència presencial i emocional del directe no es pot transmetre per vies digitals.
Aquests dies moltes corals estem intentant de fer assaigs virtuals. Ens serveix per mantenir viva la dinàmica de grup, però a nivell d’assaig no ajuda especialment en la creació d’un instrument vocal ni tan sols en la comprensió de les obres. Dit això, en tot el que fa a aspectes més tècnics, és evident que el món digital, el ciberespai, té i tindrà una influència enorme i pot canviar moltes coses.
Com has viscut tu aquesta edició de Cantània, afectada per la Covid 19?
Amb molta tristor i també una mica enfeinat, la veritat! Era i és una situació molt nova per tothom i conseqüentment les informacions que ens arribaven eren molt insegures i, de vegades, fins i tot contradictòries. Per això vam deixar passar unes setmanes, per veure com s’anava definint tot, i finalment ens va semblar molt clar (d’acord amb les directrius sanitàries i les instruccions de l’Auditori) que calia ajornar el projecte. El dubte era si ajornàvem Virtual per l’any que ve o si el deixàvem per més endavant, però el fet que la canalla ja l’havia treballat, que moltes escoles ja havien preparat attrezzo... ens va fer decidir (amb el consell de molts mestres i col·laboradors) ajornar aquesta mateixa cantata per al curs vinent.
Quants anys fa que col·labores amb el projecte Cantània?
Jo de fet, que ja tinc una edat, en sóc fundador. He treballat en diferents projectes des de l’any 1989, primer amb l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) de l’Ajuntament de Barcelona i més tard amb l’Auditori. Originalment fèiem propostes sobre música tradicional i també organitzàvem cantades de cantates ja compostes amb les escoles municipals de l’Ajuntament de Barcelona. Va arribar un moment en què es va semblar que havíem de fer cantates pròpies: un compromís entre el món dels creadors (compositors i llibretistes) i el món de l’escola. I a partir del 2001 –juntament amb en Josep Lloret i l’Assumpció Malagarriga –director artístic i responsable de l’Auditori Educa respectivament) vam engegar aquest format de Cantània (Cantata Contemporània) des de l’Auditori amb una obra del poeta Enric Casasses i el compositor Feliu Gasull: es deia La tonalitat de l’infinit. I va funcionar tan bé que vam decidir continuar. I aquí estem! Cal recordar que Granollers s’hi va afegir des del primer any per iniciativa de la Teresa Llobet de l’Associació Cultural Granollers.
Què significa per a tu aquest projecte?
Per a mi Cantània -més que un projecte- és un tema vital i l’he viscut, el visc i el viuré amb molta intensitat. Suposo que el fet d’haver tingut el privilegi de gaudir-ho des de la seva creació m’hi dóna un lligam molt especial.
En poques paraules: jo he tingut la sort de gaudir dirigint música de primera qualitat (des dels madrigals renaixentistes fins la música tradicional, passant per grans obres de Bach, Mozart, Haydn, Mendelssohn, Britten... ). Òbviament dirigir centenars de nois i noies fent els concerts de Cantània és una altra història, molt diferent, però després dels concerts sempre m’he sentit molt orgullós de col·laborar en un projecte que fa que el meu país, la meva gent i nosaltres mateixos (creadors, organitzadors, directors, músics...) siguem més bona gent.
Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
En essència el Cantània d’ara és molt semblant al de fa vint anys; més enllà que al començament era una cantata sense complements escenogràfics ni coreogràfics –que van venir una mica més tard i de mica en mica- les referències són les mateixes: compromís de proximitat entre creadors i escoles, treball en els valors de la música coral i les virtuts del treball conjunt, emoció i sentiments compartits, exigència de qualitat, obrir els auditoris posant-los al servei de la gent, ajudar tant com podem en la formació permanent dels mestres de música... També és cert que tants anys d’experiència ens han ajudat a millorar en tot allò que hem estat capaços, i l’equip s’ha anat reforçant amb directors -musicals i d’escena- de primer nivell.
Apropar el món de la creació i la música a les escoles és un dels principals objectius del projecte. Com es treballa la coordinació i direcció musical d’un projecte tan gran com aquest?
És un treball complex perquè cada any cal trobar varietat en temes i estils, però sempre demanant a lletristes i compositors que –sent fidels a la seva estètica– mirin de ser realistes quant a la dificultat de comprensió i d’interpretació de les obres. En aquest sentit intentem de fer un treball d’equip on nosaltres podem ajudar aconsellant en aspectes tècnics (tessitura, dificultat, melodies, propostes polifòniques...) que facilitin la feina dels creadors i que facin possible que una obra de 45 minuts es pugui fer realitat a l’Auditori amb un assaig d’una hora. També, val a dir, hi ha una feinada enorme d’organització artística (partitures, preparació d'assaigs, jornades de formació -fonamentals!-, coreografies, attrezzo...) i logística (administració d’inscripcions, jornades de formació dels mestres, rebuda i distribució de la canalla els dies dels concerts, agenda, backstage...). Un no parar a tots els auditoris on s’organitza! Sense una organització impecable Cantània no seria possible.
Virtual veurà la llum l’any vinent però ja serà amb uns altres nens i nenes...
Aquest és un tema que decidiran les mateixes escoles. És obvi que els nens i nenes que ho han treballat enguany tenen ganes de cantar-ho, però cada escola decidirà si hi participa amb el mateix grup o no. Hi ha la possibilitat que algunes ciutats puguin acceptar més grups escolars i, per tant, hi pugui anar més d’un grup, però ara mateix això encara s’està estudiant.
Però a nivell dels nois i noies que ho han treballat aquest curs els vam proposar que, amb motiu de la presentació de la nova web de Cantània, totes les ciutats demanessin a la seva canalla gravar un vídeo cantant alguna peça de Virtual per penjar a la xarxa. Ja es poden veure molts vídeos dels protagonistes d'aquesta edició per Instagram, Facebook, Twitter... Una manera diferent d’acabar el curs: sense concerts de Cantània però convidant a una participació col·lectiva que ens faci compartir el projecte, encara que sigui virtualment.