2 hores i 10 minuts
Teatre Auditori - SGNO
Text i direcció, Jordi Casanovas
Intèrprets: Marta Angelat, David Bagés, Manel Barceló, Lluïsa Castell, Georgina Latre, Vicky Luengo, Àurea Márquez, Marc Rius, Manuel Veiga, David Vert i Anna Ycobalzeta
Adjunt a direcció, Israel Solà
Escenografia, Sebastià Brosa
Vestuari, Albert Pascual
Disseny d’il·luminació, David Bofarull
Disseny de so, Damien Bazin
Cap tècnic, David Pascual
Banda sonora, Anna Roig i L’ombre de ton chien
Una coproducció d’Els Teatres Amics
Vilafranca és la tercera i última part de la Trilogia de Josep Casanovas sobre la identitat catalana, iniciada amb Una Història Catalana i continuada amb Pàtria. En el primer muntatge, la recerca d’aquesta identitat es situava en les fronteres físiques i mentals del país, en el segon muntatge la recerca es centrava en el món de la política, l’art i la mitologia històrica. En aquesta tercera part, Vilafranca, la recerca i posada en qüestió identitària, se situa al nucli d’una família tradicional catalana, amb les seves contradiccions al voltant del que es creuen ser i el que realment són.
Escrita i dirigida per Jordi Casanovas, l’obra se situa a Vilafranca del Penedès, el 30 d’agost de 1999, Diada de Sant Fèlix i just abans de l’entrada de l’euro, l’atemptat contra les Torres Bessones i tota una sèrie d’esdeveniments que marcarien la fi d’una època, tant a nivell social com polític.
Una obra de teatre produïda per primera vegada per Els Teatres Amics (l’Atlàntida de Vic, l’Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollers), que s’han associat per a dur a terme una producció teatral d’un espectacle de gran format, amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès -Capital Cultural Catalana 2015- i la col•laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ja podeu escoltar el tema principal de l'obra, interpretat per Anna Roig i L'Ombre de Ton Chien:
Algunes de les crítiques del l'espectacle, estrenada el passat 19 de febrer a Vilafranca:
El 9 nou. Vallès Oriental.
23/02/2015
CRÍTICA DE TEATRE, DE JOSEP BARBANY
Tinguem la festa en pau
Jordi Casanovas estrena a Vilafranca l'obra més personal, coproduïda pel TAG
'Vilafranca, un dinar de festa major'. Dir. Jordi Casanovas. Auditori de Vilafranca del Penedès. Dissabte, 21 de febrer.
D'entrada, llegint només la sinopsi, un pot tenir la temptació de pensar: ¿una altra obra sobre una família i els seus conflictes". Fora prejudicis! Si algú ha seguit la carrera de Jordi Casanovas, sap que no es pot dubtar del talent d'aquest dramaturg i director, un expert a construir contundents històries molt properes.
I això és precisament el que es pot trobar a Vilafranca (un dinar de festa major), la tercera part i la més personal de la seva trilogia sobre la identitat catalana que va començar amb Una història catalana i va continuar amb Pàtria. Una obra que s'ha estrenat a la ciutat homònima aquesta setmana, i que pròximament es veurà a altres poblacions com Granollers. Un projecte arrelat al territori que a més és la primera producció de l'associació Els Teatres Amics, formada pel Teatre Auditori de Granollers, l'Atrium de Viladecans, el Kursaal de Manresa, el Teatre Auditori de Sant Cugat i l'Atlàntida de Vic.
Sense amagar en cap moment la vessant autobiogràfica (l'autor és de Vilafranca del Penedès), Vilafranca ens explica un dia clau en la història d'una família amb la voluntat que la fotografia dels múltiples clars i obscurs d'aquest petit nucli humà serveixi també per explicar com som els catalans. Situada en un dinar de festa major d'un llunyà 1999, no desaprofita l'ocasió per fer un homenatge a aquesta població i les seves tradicions, com els castellers.
Però la tensió i el conflicte creixents des del primer minut ens remeten a potents obres de fora com Celebració (Thomas Vinterberg i Mogens Rukov) o Agost (Tracy Letts) i més properes com Lluny de Nuuk (Pere Riera). I és que, a mesura que avança la trama, els membres d'aquesta família ens descobreixen cada cop més les seves posicions, les seves frustracions i ressentiments, i de mica en mica s'imposa l'egoisme i la lluita per les engrunes de l'herència d'un pare amb Alzheimer que tracten gairebé com si fos mort.
Impulsada per un grup d'actors fantàstic i molt ben dirigit, Vilafranca aconsegueix crear una tensió d'aquelles que es pot tallar amb ganivet, i alhora conté prou elements personals capaços de connectar amb l'espectador i remoure-li records i sentiments. En definitiva, una peça molt recomanable que parla una mica de tots nosaltres i que suposa un punt i a part en l'obra de Jordi Casanovas.
Granollers. Josep Barbany
La Vanguardia
20/02/2015
CRÍTICA DE TEATRE, DE JUSTO BARRANCO
Jordi Casanovas obre amb un enorme èxit la capitalitat cultural de Vilafranca. Última festa en família
Un gran èxit. Una obra rodona, barreja d'humor i drama en família, que va aconseguir que s'aixequés ahir a la nit bona part del públic que assistia a l'estrena de Vilafranca (un dinar de festa major). Una obra teatral escrita i dirigida per un gran autor català i, a més a més, vilafranquí, Jordi Casanovas, que concentrava moltes coses en una de sola: era l'acte inaugural de la capitalitat de la cultura catalana que exercirà Vilafranca del Penedès durant aquest any, 160 activitats que van de la cultura del vi a un congrés de filosofia; era l'aparició d'un nou i important agent en la creació teatral catalana, ja que el grup d'Els Teatres Amics -L'Atlàntida de Vic, el Kursaal de Manresa, l'Atrium de Viladecans, el Teatre-Auditori de Sant Cugat i el Teatre Auditori de Granollersha estat el que l'ha produïda amb ajuda de l'Ajuntament de Vilafranca, la Generalitat i la Diputació, i era el tancament -encara que en realitat va ser la primera obra que va escriure de totes tresde la trilogia teatral que sobre la identitat catalana ha anat construint Casanovas aquests anys amb Pàtria i Una història catalana.
Un tancament per al qual Casanovas ha triat anar al nucli de la societat, la família, i muntar a l'Auditori de Vilafranca un drama d'aquests que només poden passsar als menjadors de casa i que, si connecten, com va ser el cas d'ahir, conquereixen l'audi
ència. Un drama on sàviament ha barrejat els sentiments personals, la gelosia, enveges i amors preferents que es cuinen a l'interior de cada família, amb les forces del món exterior. Que serà així es veu aviat quan un dels onze protagonistes d'aquesta obra coral entra amb un exemplar de La Vanguardia de l'any 1999 -en què transcorre l'obra, durant la festa major de Sant Fèlixque diu amb grans titulars que Jordi Pujol ha aconseguit un nou finançament autonòmic. Al final de l'obra, avui, s'esmenta el seu processament.
Els inicis del boom constructor destrueixen el que aparentment era una família feliç
Però, sobretot, el món es fica a la peça a través del boom constructor que comença llavors. Unes vinyes de la família seran requalificades en terreny industrial i un dels fills (David Bagés), aprofitant la senilitat del pare -un fantàstic Manel Barcelói la connivència de la mare -gran Marta Angelat-, vol quedar-se amb tots aquests diners per fer un granpelotazo urbanístic a Vilanova i la Geltrú. Una maniobra que converteix el dinar familiar de la festa major en una batalla campal en què de vegades els decibels poden ser perillosos per a la salut, però que, sens dubte, ressonarà amb enorme força en tots els que la vagin a veure.
Vilafranca. Justo Barranco