Pecats i virtuts. Poesia i jazz

Els cors d’Amics de la Unió i el Martí Ventura Ensemble tanquen la temporada granollerina amb una “tarda de jazz” que uneix poesia i música, si és que aquestes disciplines han estat mai separades. L’art de fer versos no va néixer pas per ser fixat en un paper sinó per a volar lliure i ser recitat amb ritme, entonació, cadències… tot plegat característiques que comparteix amb la música. 

I és cantar no és més que una manera de recitar poesia i la poesia només té ple sentit quan és escoltada. Així era quan els aedes grecs entonaven versos vius, que més tard Homer fixaria en un full, o quan els trobadors medievals exhibien la seva cultural cantant els seus poemes per les corts nobiliàries europees. La modernitat va portar-nos noves maneres de relacionar paraula i música a través de la cançó, i en aquest aspecte no es pot ignorar la important aportació feta des del món del jazz, amb veus que sonaven més properes gràcies a la màgia de la microfonia. 

El repertori d'avui té les seves arrels en un projecte d’ara fa vint anys, quan en Martí Ventura va compondre Els pecats del cor, una suite de set cançons inspirades en set poemes de diversos autors catalans (amb noms tan variats com Pere Quart, Jacint Verdaguer o Marta Pessarrodona) cadascun dels quals evocava un dels set pecats capitals. En aquella ocasió els textos prenien vida sonora gràcies als cantaires de Veus, un cor que avui també serà a sobre l’escenari, però ho farà per a interpretar alguns temes atemporals com Stormy weather o Fever.

Els pecats d’en Martí Ventura, però, seran interpretats en una nova versió que ell mateix ha arranjat de bell nou per a cor mixt en comptes de veus blanques de manera que els pugui interpretar el Cor de Cambra de Granollers. A més de recuperar aquestes peces el concert també ofereix la possibilitat de descobrir l’altra cara de la moneda, ja que el jazzman granollerí ha escrit set peces més basades en les set virtuts. Aquest nou material sonor serà interpretat pel Cor Jove Amics de la Unió o sigui que hi haurà, en un mateix concert, les tres formacions corals residents al Teatre Auditori de Granollers.

De la mateixa manera que els aedes grecs, que els trobadors medievals o que els cantautors d’avui, aquest concert ens recorda que algú que canta és sempre algú que recita. Que la poesia, igual que la música, necessita la presència física d'un cos viu, les vibracions d’una veu i que sigui en directe per tal de tenir ple sentit. 

Acomodeu-vos a les vostres butaques i deixeu-vos endur per les suggerents melodies i ritmes que us endinsaran en aquests pecats i en aquestes virtuts a través de la sonoritat seductora del jazz.

Oriol Padró, arxiver melòman i responsable del pòdcast Sons en el temps