Casals: la veu de la pau | Vols saber-ne més...

Potser soc el músic més vell del món. Soc un jai, però
en molts d’aspectes soc un home encara jove. Això és
el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la
vida, i que digueu les veritats al món. Bondat, amor,
aquest és el món autèntic. Tinguem amor, amor i pau

Discurs pronunciat per Casals al Central Park N.Y., del 1973

En commemoració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals (1876– 1973), i emmarcat en una producció de l'Agrupació Sardanista de Granollers i Ensemble AEDEA presenta “Casals: la veu de la pau.” Aquesta proposta interdisciplinària transcendeix el format de concert tradicional per erigir-se en un homenatge integral a la figura més rellevant de la història musical catalana contemporània. Més enllà de la seva inqüestionable transcendència com a violoncel·lista i renovador de la tècnica de l'instrument, Casals ens llega un corpus compositiu profundament arrelat a la tradició, així com una inesgotable praxi com a director i pedagog. El seu llenguatge artístic, indestriable del seu pensament humanista, esdevé un manifest sonor de resistència, d’integritat ètica i de defensa incondicional de la pau.

L’espectacle articula un diàleg tímbric singular -cor, cobla, piano, violoncel, solista, dansa i declamació dramàtica- per traçar una exegesi del seu itinerari vital i estètic. El periple s'inicia amb la fonamental recuperació històrica i interpretativa de les Suites per a violoncel sol de J.S. Bach, obra vertebral del seu ideari musical, i culmina amb l'exaltació de l'oratori El Pessebre. Entremig, el programa explora la polifonia sacra d'arrel montserratina (Nigra sum, Salve Montserratina), el tractament de la sardana de concert (Festívola, Sardana del Pelegrí), l'evocació del paisatge sonor a través del poema Sant Martí del Canigó i l'harmonització punyent de la melodia popular en El cant dels ocells.

Sota aquesta arquitectura musical, “Casals: la veu de la pau” proposa un recorregut teleològic que viatja des de la concreció de l'arrel tradicional fins a la universalitat del clam pacifista, i des de l'estrip de l’exili històric fins a la llum del retorn espiritual. Una experiència escènica dissenyada per mostrar el vessant més íntim d’un músic que va convertir l’art en refugi, recordant- nos que, per a Casals, “la música, com la pau, neix del silenci”.

ENSEMBLE AEDEA

L'Ensemble AEDEA és una formació musical multidisciplinar dedicada a la promoció i difusió de la música en diversos formats, tant corals com orquestrals. El grup destaca per la seva versatilitat, abastant tant repertoris de música antiga com obres contemporànies. A més, l'Ensemble AEDEA té un compromís ferm amb la recuperació del patrimoni musical català i fomenta la participació comunitària a través de concerts participatius, on tothom té l'oportunitat de cantar o tocar independentment de la seva experiència prèvia. Des dels seus inicis, l'Ensemble no només s'ha dedicat a les actuacions musicals, sinó també a la formació contínua dels seus membres mitjançant masterclasses, conferències i cursos. Dirigit pel musicòleg Marc Tost, aquest projecte també ha col·laborat amb altres cors i orquestres per oferir produccions innovadores.

COBLA CIUTAT DE GRANOLLERS

La Cobla Ciutat de Granollers va néixer l’any 2014 per iniciativa de l’Agrupació Sardanista de Granollers, amb la voluntat de dotar la ciutat d’una cobla professional. Des de la seva presentació, el 5 d’abril de 2014, ha treballat per consolidar una identitat pròpia, amb un so potent, concret i personal.

Al llarg de la seva trajectòria ha participat en ballades, concerts, recitals i projectes innovadors, portant la música de cobla per diferents indrets de Catalunya i també fins a la Ciutat del Vaticà.

Amb una clara voluntat de difondre i renovar la música de cobla, la formació continua treballant amb rigor, compromís i il·lusió, tot mantenint viu el patrimoni musical i cultural català.

BIOGRAFIA DE PAU CASALS

Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) ha sigut un dels músics més influents del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, el seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau.

Amb vint-i-tres anys triomfa a París amb el gran director Charles Lamoureux, i comença una brillant carrera com a solista que el porta a tocar als millors auditoris del món. El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, es trasllada a Nova York, on consolida la seva carrera com un dels millors violoncel·listes del moment.

El 1919 torna a Barcelona i crea l’Orquestra Pau Casals, que dirigeix sota la seva batuta fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la victòria del general Franco, el 1939 s’exilia a Prada de Conflent, França, i a partir del 1957 a San Juan de Puerto Rico, on mor el 1973, a l’edat de noranta-sis anys. El novembre del 1979, amb el retorn de les institucions democràtiques a Catalunya, les seves despulles
són traslladades al cementiri de la seva vila natal, El Vendrell.

L’obra i llegat musical de Pau Casals són testimoni de la seva carrera artística al llarg de gairebé un segle com a intèrpret, director d’orquestra, compositor i pedagog.

Com a intèrpret, la seva innovació en la tècnica de l’arc i de la digitació el van convertir en el primer virtuós del violoncel modern, i el van posicionar com a instrument solista. Amb tretze anys, va redescobrir les sis Suites per a violoncel sol de J. S. Bach i les va convertir en peces de concert i més tard, amb el seu enregistrament, en una de les gravacions de música clàssica més importants de la història. L’aportació de Pau Casals al món del violoncel és indiscutible, tant per la seva manera natural de tocar com per la seva intuïció, que el va portar a ser un dels intèrprets més reconeguts del segle XX.

Com a director d’orquestra, Casals va igualar el seu geni com a intèrpret del violoncel. Els seus gestos seguien la frase musical i tenien una bellesa natural que cap escola és capaç d’ensenyar. La seva finalitat anava més enllà de la perfecció tècnica i consistia a comunicar la força inherent en la música. A part de l’Orquestra Pau Casals, va dirigir nombroses orquestres internacionals. Després de la Segona Guerra Mundial, va dirigir de forma regular al Festival de Prada, al Festival de Puerto Rico, al Festival de Marlboro i, a partir del 1962, va dirigir el seu oratori El Pessebre arreu del món.

Com a compositor, a més de l’oratori El Pessebre, l’Himne a les Nacions Unides o l’arranjament per a violoncel d’El Cant dels ocells, Casals va conrear la música religiosa, el lied, la sardana, la música de cambra i la composició de gran format.