EL PREU | La directora diu...

Arthur Miller té una obsessió que converteix en do, de forma magistral; radiografiar el més íntim del ser humà. Com un experimentat cirurgià, va trepanant amb delicadesa en el més recòndit dels plecs més amagats de les nostres decisions vitals, ensenyant allò més profund i  revelador de forma inexorable. I com en un nítid mirall ens veiem reflectits d’una manera o una altra, intentant digerir el perquè de tot plegat...

Sigui el crack del 29, el cas de la nostra obra, sigui el del 2008, ben conegut per tothom, en qualsevol època, les crisis econòmiques fan trontollar els fonaments del nostre sistema, deixant conseqüències devastadores en tots els sentits. Les qüestions més essencials sorgeixen davant de l’adversitat, posant a prova la nostra societat i, per tant, a cadascun de nosaltres. Com reaccionem davant de la precarietat econòmica dins d’una mateixa família? Quines coses aprenem si és que n’aprenem alguna? Com afrontem el futur? Quin és el preu de les nostres eleccions?

Miller fa l’exercici perfecte, col·locant quatre personatges en un únic espai i unitat de temps i... aconsegueix el miracle. L’irreversible de les nostres decisions, la força de les nostres conviccions, la fragilitat davant del pas del temps, la inèrcia, la capacitat d’estimar, la supervivència, es debaten dolorosament dinamitant el minúscul equilibri sobre el que estem instal·lats.

Sílvia Munt, directora d'El Preu