L'ELISIR D'AMORE | Vols saber-ne més?

On passa l’acció?

En una petita i plàcida població italiana, enmig d’un ambient muntanyenc i rural, a finals del segle XVIII.

Qui són els personatges?

Adina jove propietària rural
Nemorino camperol enamorat d’Adina
Belcore sergent de l’exèrcit
Dulcamara venedor ambulant
Giannetta amiga d’Adina

De què va l'òpera?

Acte primer

A prop d’una granja, els camperols feinegen mentre es protegeixen de la calor.
Nemorino és un camperol ingenu i bondadós,
enamorat en secret de la bonica i presumida Adina.

Ella fingeix ignorar-lo i prefereix llegir amb les seves amigues el relat d’Isolda, que es va enamorar de Tristany gràcies a un elixir d’amor.
Belcore, un sergent fatxenda, arriba amb el seu regiment.

Veient que l’uniforme militar
causa admiració entre les noies del poble,
li demana a Adina per casar-se.

La resposta de la noia és ambigua,
mentre es complau de veure Nemorino gelós.
Adina aconsella a Nemorino que faci com ella,
que sigui un esperit lliure i no s’uneixi a ningú.

Dulcamara, un venedor ambulant, arriba a la plaça del poble
amb el seu servent i un carro ple de mobles vells.
Es presenta com un savi doctor que guareix tots els mals
gràcies a un xarop miraculós.
Els vilatans, bocabadats, corren a comprar el xarop.

Nemorino, que ha sentit el discurs del venedor,
s’hi acosta per demanar-li si té algun elixir d’amor
com el que va fer que Tristany i Isolda s’enamoressin.
Sorprès i divertit davant de la pregunta,

Dulcamara ven a Nemorino un suposat elixir d’amor,
que, en realitat, només és vi.

Però l’adverteix que els seus efectes es comencen a notar
al cap de 24 hores –el temps suficient perquè Dulcamara
pugui fugir del poble.

Nemorino beu el suposat elixir i envalentit pels efectes del vi,
es presenta davant d’Adina fingint indiferència.

La noia, ofesa per aquell canvi d’actitud
i veient el jove clarament borratxo, li clava una bufetada i anuncia públicament que vol casar-se amb Belcore.
Arriba un correu per Belcore, que li comunica que el seu regiment ha de marxar l’endemà.

Adina i Belcore decideixen casar-se aquell mateix dia,
davant la desesperació de Nemorino.
Els vilatans celebren amb alegria
la notícia d’un nou casament al poble.

Acte segon

Banquet del casament entre Belcore i Adina.
Adina es disposa amb Dulcamara a representar una escena
que explica la història d’amor d’un vell senador venecià
enamorat d’una gondolera bonica i jove.

Quan arriba el notari amb el contracte matrimonial,
els convidats, Belcore i Adina –que prefereix esperar Nemorino per comprovar la seva desesperació– es retiren.

Dulcamara s’ha quedat sol i apareix Nemorino
disposat a comprar una altra ampolla d’elixir d’amor.
Però Dulcamara, amb l’excusa que Nemorino
no porta diners, es nega a vendre-li més.

Entra Belcore. Nemorino, desesperat, vol fer-se soldat i, així, aconseguir 20 escuts per comprar més elixir.
El sergent està encantat amb el tracte: guanya un nou membre per al seu regiment i perd un rival amorós.

Però la sort de Nemorino canvia ben aviat.
Giannetta, una jove vilatana, explica a les seves amigues
que un oncle del noi acaba de morir
i que Nemorino n’ha heretat la fortuna.
Quan aquest arriba, les noies del poble se li apropen
amb actitud melosa perquè ara el consideren un bon partit.
Giannetta demana al noi si aquella nit anirà al ball.
Nemorino creu que són els efectes de l’elixir.

Sorpresa i molesta perquè Nemorino no li fa cas,
Adina comenta els fets a Dulcamara.
Ell explica a la noia les suposades virtuts de l’elixir d’amor,
però sobretot els sacrificis de Nemorino,
que per amor s’ha allistat a l’exèrcit.

Adina, commoguda, plora.
Nemorino veu plorar la seva enamorada
i creu que això és un senyal del seu amor.

Fingint indiferència, Nemorino es troba amb Adina
i aquesta li demana que es quedi al poble, perquè ella se l’estima.

Quan Belcore entra per endur-se Adina,
la jove desfà el compromís de noces.
El sergent no sembla gaire afectat, tot pensant que al món hi ha moltes dones que sospiren per ell.

Dulcamara fa saber a tothom (també a Nemorino, que fins aleshores ho ignorava)
que el noi és el vilatà més ric del poble
gràcies a l’herència del seu oncle.

També diu que tot és gràcies al seu elixir prodigiós,
que cura el mal d’amors i enriqueix els pobres.
Tothom s’acomiada de Dulcamara aclamant-lo pels seus prodigis.

La coneguda Una furtiva lagrima cantada per Luciano Pavarotti al Metropolitan de Nova York

Comentari sobre l'obra L'elisir d'amore en un dels blogs més populars d'òpera

L'elisir d'amore

Diumenge 24.02.19 - 18 h

Òpera

Més informació