L'HABITACIÓ DEL COSTAT | Vols saber-ne més?

Julio Manrique dirigeix aquesta nova producció de La Brutal i La Villarroel, que inicia funcions el pròxim 19 de novembre. Una obra poètica i vibrant que compta amb una companyia extraordinària: Mireia Aixalà, Ivan Benet, Alba Florejachs, Adeline Flaun, Pol López, Carlota Olcina i Xavi Ricart.

La Villarroel estrena L’habitació del costat (The vibrator play), la versió catalana de Joan Sellent d’In the Next Room, or The Vibrator Play de Sarah Ruhl. La dramaturga és considerada un talent emblemàtic per al teatre modern nord-americà. En aquest drama extravagant i divertit, Ruhl situa l’espectador a l’Amèrica victoriana, a finals del segle XIX, als inicis de l’era moderna; i el convida a reflexionar al voltant de la revolució que suposaran invents com l’electricitat, la mecanització de mitjans de transport o la creació del telèfon, entre d’altres, per a la vida individual i col·lectiva.

La dramaturga Sarah Ruhl té una mirada única, estranyament pura, sensible al misteri, a la tendresa, a l’humor i a la màgia. Les seves obres són peces vívides i aventureres que parlen sobre temàtiques universals. L’autora posa l’accent sobre el llenguatge i la transformació.

La crítica internacional ha dit...

“SARAH RUHL HA ACONSEGUIT UNA COSA EXTRAORDINÀRIA: EXPLICAR UNA ETAPA DRAMÀTICA
AMB HUMOR I ORIGINALITAT.” Telegraph

“PERSPICAÇ, FRESCA I DIVERTIDA, L’OBRA ÉS TAN RICA EN PENSAMENT COM EN SENTIMENTS.” The New York Times

“TOT ALLÒ QUE PODEM SABER DEL CEL, RUHL ENS HO DIU. L’ALEGRIA QUE COMPARTIM AMB ELS ALTRES, AQUÍ, A LA TERRA.” The New Yorker

Sarah Ruhl, autora de l'obra

És considerada una de les dramaturgues nordamericanes més prolífiques de l’actualitat. La seva passió pel món artístic prové dels seus pares: KathleenRuhl, actriu i directora de teatre, i Patrick Ruhl, quetenia una gran estima per la literatura i la música. Éstitulada en el Grau d’Arts el 1997 i en el Màster de Belles Arts el 2001, per la Universitat de Brown.

La primera història que va escriure va ser sobre dues verdures en costats oposats de la nevera, les quals s’acaben casant. Un text teatral que ja demostrava el seu toc extravagant i el seu amor per la llengua. Amb tan sols cinc anys, la seva mare la portava a veure assajos i ella prenia notes per donar-les als actors. Va començar a assistir a classes al Piven Theatre Workshop quan anava a quart de primària. En aquesta escola hi havien assistit alumnes tan cèlebres com John Cusack, Jeremy Piven, Polly Noonan, Kate Walsh o Hope Davis, entre altres. Quan tenia 20 anys, l’any 1994, el seu pare va morir de càncer, fet que va tenir un profund impacte en el seu art.

El seu treball ha atret l’atenció de crítica i espectadors per seu sentit innovador i poètic d’estil visual, així com la utilització d’un estil teatral màgic. Les seves creacions prenen en consideració conflictes complexos com la nació, la classe, la raça, el gènere i la sexualitat; que Ruhl a través d’una veu única farcida de tocs humorístics. El resultat són peces basades en els personatges, de forta influència txekhoviana, que proposen una anàlisi de la realitat basada en la contemplació de la quotidianitat. Ruhl descriu la psicologia de les seves obres com “l’exposició d’una sensibilitat més medieval dels humors, la melancolia i la transformació”. En les seves obres, Ruhl tracta temes universals, com la vida, l’amor i la mort; des d’un punt de vista clarament humà i en femení. Com ella mateixa defineix, “estic interessada en narrar històries des del punt de vista de la dona. Com més dones hagin escrit més obres de teatre, més polifacètiques seran les nostres històries”.

Entre les seves obres s’hi troben textos com Melancholy Play (Obra sobre la melanconia, 2002); The Clean House (La casa de la neteja, 2004); Passion Play (Obra sobre la passió, 2005); Eurydice (2004); Dead Man Cell’s Phone (El mòbil de l’home mort, 2007); In the Next Room (or The Vibrator Play) (L’habitació del costat o L’obra del vibrador, 2009); Stage Kiss (Petó d’escenari, 2014) i més recentment, For Peter Pan on her 70th birthday (Per a Peter Pan en el seu 70è aniversari, 2017).

Diversos guardons avalen la seva trajectòria, d’entre els quals cal detacar el premi MacArthur Fellowship, del PEN/Laura Pels International Foundation for Theater Award, i l’Steinberg Distinguished Playwright Award el 2016. A més, dues de les seves obres han estat finalistes al premi Pulitzer en la categoria de drama: The Clean House (2004) i In the Next Room (or the Vibrator Play) (2009).