DENOMINACIÓ D'ORIGEN | 'Un concert molt especial' de Xavier Chavarria

El concert d’avui del Cor Jove Amics de la Unió és un autèntic regal, ple d’optimisme, d’il·lusió i bon humor, i amb viatge virtual inclòs per la geografia del nostre preciós país, a través d’una selecció de cançons d’autors i intèprets actuals, temes de pop i rock de les últimes dècades de la música catalana, d’aquelles que totes tenim al cap, hem taral·lejat o fins i tot hem cantat alguna vegada.

Els dotze temes que integren el programa han estat arranjats expressament per a l’ocasió per un ex-cantaire del cor, Lluís Pérez Cansell, que n’ha fet versions per a diverses veus a cappella amb la seva habitual sofisticació tècnica i refinament harmònic. I els han dividit en quatre blocs: el primer comença amb Vestida de nit, una habanera molt personal de Sílvia Pérez Cruz, segueix amb Pienso en tu mirá, un dels temes més populars i alhora íntims de Rosalia, i s’acaba amb la polifònica potència femenina de les Roba estesa i el seu Cant de lluita, que conté unes paraules que tots podem fer nostres: “Som en acte de protesta, som mans fredes vora el foc, som la veu de la revolta, nétes de la por i el dol”. La marxeta forta arribarà en el segon bloc, amb un tema d’aire cèltic divertit i estripat dels Pony Pisador, Tot és part de ser un pirata, seguit d’un clàssic dels Sopa de cabra, El far del sud, i acabarà amb un medley dels enyorats Txarango. El tercer bloc comença amb Blaumut i el seu Pa amb oli i sal (sentirem xiular als cantaires?), segueix amb La nota constant de Manu Guix, tot un homenatge a la mítica Samba de uma nota so d’Antonio Carlos Jobim, i acabarà amb un clàssic ple de tendresa de Lluís Llach, Amor particular. I el programa es clou amb Vinc d’un poble, una cançó preciosa de Judit Nederman pertanyent al disc “Nua”, després sentirem un tema nascut en plena pandèmia i al terrat del trio Stay Homas, titulat The bright side, una cançó que segur que us farà bellugar el cos i que mig en català mig en anglès ens recorda una cosa ben certa: “no t’oblidis mai d’on véns”; i el concert s’acaba amb una adaptació que han fet els mateixos membres del cor de l’emotiva cançó Germans de llengua de Joan Rovira, i que aquí s’ha convertit en La nostra força, tota una declaració d’intencions per al món que ens ha tocat viure.

I cal destacar que aquest repertori ha estat confeccionat pels mateixos cantaries del cor: totes les cançons han estat triades per ells seguint els seus gustos personals però també pensant en un públic ben ampli i intergeneracional que de ben segur s’hi sentirà idetificat i hi trobarà el seu vincle emocional.

Un altre magnífic estímul d’aquest concert: mentre soni la música també tindrem l’ocasió de veure projectades en un ciclorama situat a l’escenari les creacions artístiques que la il·lustradora Gemma Capdevila anirà fent en directe inspirada per les cançons, les seves lletres, i pels indrets, paisatges, i colors que evoquen. I com ja és habitual en les actuacions del Cor Jove, no hi faltaran els moviments escènics i una subtil coreografia que aconseguirà la complicitat amb tots els assistents.

I per acabar, permeteu-me revelar-vos alguns detalls que sovint no s’expliquen a les prèvies dels concerts, però que en aquesta ocasió vull compartir perquè fan més gran, més valuosa i més meritòria la feina de tots els membres d’aquest cor, i donen un sentit especial, talment emocionant, a l’actuació d’avui. Segurament sabreu que aquest concert s’havia de fer el maig passat, que es va posposar fins al novembre i que finalment avui (creuem els dits!) arriba a l’escenari: ja us podeu imaginar la il·lusió que els fa, i com n’és d’especial aquest moment per a tots ells. Perquè ha estat una autèntica gimcana arribar fins aquí, havent fet assajos de tota mena i en formats inimaginables fa uns mesos: assajos vituals on line, assajos a l’aire lliure, en parcs i per grups (a l’estiu!), trobada de treball intensiu al juliol amb les mesures de seguretat més estrictes, assajos per grups amb un màxim de sis cantaires, i finalment assajos de tots plegats en espais ben amplis, ben separats, i ben enmascarats. Una aventura que culmina avui, i amb els dits creuats (o tocant ferro, o fusta, o el que vulgueu!) per a què no aparegui de sobte algun positiu al grup, que ho desmuntaria tot... Una extrema fragilitat que només pot vèncer la fe, la determinació, la constància i l’empenta d’un grup humà ple d’orgull i enamorat de la música, com és aquest Cor Jove Amics de la Unió. Enhorabona i endavant!

Xavier Chavarria, musicòleg