LES PASSIONS DE BACH | Per Xavier Chavarria

Una història intemporal

Les Passions de Bach van més enllà de l’art musical: és bellesa i humanitat en estat pur. Potser ens parlen de Jesús i dels seus últims dies a la terra, però el protagonista és l’ésser humà, tots i cadascun de nosaltres. No cal ser cristià ni tan sols creient per viure el sotrac emocional que provoca aquesta música. Les Passions de Bach no només expliquen uns fets essencials en la tradició cristiana, sinó que també ens conviden a la reflexió. Som davant d’un monumental retaule de sentiments, d’afectes, d’estats d’ànim, un retaule amb elements pedagògics i integradors derivats de la seva claredat, espontaneïtat, senzillesa i sinceritat. Bach parla a tothom des de diversos registres i nivells de lectura.

Certament, les Passions ofereixen lectures infinites, permeten un acostament constant, i a cada audició hi descobrim matisos i noves lectures (elements propis de les obres mestres); el seu bagatge conceptual i musical és tan gran que mai ens l’acabarem: som davant d’una història immortal contada de manera intemporal. I precisament en el concert d’avui, en les dates prèvies a la Setmana Santa i de la mà de les formacions residents del TAG, tastarem aquesta nova mirada sobre les Passions de Bach, amb un espectacle singular creat pel director de l’orquestra, Corrado Bolsi, que proposa la combinació dels passatges més bonics i emblemàtics de les dues grans Passions de Johann Sebastian Bach, les basades en l’Evangeli de Mateu i en el de Joan, i que ens permetran seguir el fil de la història sagrada en els dies previs a la crucifixió i la mort de Crist. Corrado Bolsi ha combinat una selecció de les intervencions que canta l’evangelista en les dues Passions, seguint el fil cronològic de la narració, des del Sant Sopar, la traïció, la prendició, el judici i la crucifixió, i n’ha fet una traducció al català per tal que la història sigui fàcil d’entendre i de seguir. Aquests passatges no seran cantants per un tenor solista, com en l’obra original, sinó que seran recitats per un personatge vinculat d’alguna manera als calvaris que viu actualment bona part de la humanitat, i que ens connecta amb el que va viure Jesús fa dos mil anys. I aquest personatge serà Adama Sylla, una dona, jove, musulmana, d’orígen senegalès i que va viure una autèntica odissea en fugir del seu país per salvar la vida. No és cantant, ni actriu, ni coneix Bach, ni ha tingut mai una platea plena al davant, però encarna millor que ningú el drama dels refugiats del món actual, i tot allò que ens dirà ens interpela profundament. L’actriu Maria Manau ha supervisat aquest espectacle, sense escenografia però amb la projecció d’algunes imatges i de frases essencials dels textos, traduïdes (el cor i els solistes cantaran la versió original d’aquesta música, en alemany) i alhora farà el paper de Jesús. Serà, per tant, una visió ecumènica de les Passions de Bach, per a tota mena de públic, sigui creient o no, perquè ens parla d’emocions i de sentiments molt humans.

I és que en aquestes obres, Bach exposa conceptes clau de la seva espiritualitat: compassió, càstig, crueltat, remordiment, culpa, humanitat versus còlera, intransigència... Tot això sura a la seva música més que en cap altra, i li permet desvetllar uns sentiments humans íntims, sublims, uns dubtes universals que van més enllà del drama religiós, de la creença; toca de prop a tothom, expressa una vivència, una experiència humana universal.

I el nexe d’unió, l’eix vertebrador de les Passions són els corals que, en la seva sublim simplicitat, són una poderosa eina expressiva perquè representen el moment on el temps s’atura i permet la meditació sobre els fets exposats, exògena a l’acció; i són el lligam amb l’assemblea, que coneix cadascuna de les melodies utilitzades (les canta la veu aguda del cor) i també n’entén el text. Cal recordar que aquesta música no va ser creada com a repertori de concert sinó per a ús litúrgic, concretament per a sonar durant l’ofici de Divendres Sant a l’església de Sant Tomas de Leipzig, de la qual Bach era kantor: els fidels assistents a la cerimònia deixen de ser espectadors del drama i es converteixen en partíceps, àdhuc en protagonistes. El text de la coral expressa el sentiment i l’emoció d’un cristià universal.

Certament, la música d’aquestes obres colossals i íntimes alhora, és profundament espiritual, ens reconcilia amb la humanitat, perquè l’emoció i la commoció que produeix va més enllà de la creença religiosa, ens parla en termes universals, atemporals: Bach planta un mirall davant la humanitat, que invoca la consciència i la reflexió. I en l’època que ens ha tocat viure, ho necessitem més que mai. La música com a bàlsam, com a refugi, com íntima resistència.

Xavier Chavarria, musicòleg