La Flauta Màgica | Per Alba Nogueras

Hi havia una vegada... una flauta màgica

Coneixeu la història de «La Flauta Màgica» de Wolfgang Amadeus Mozart? Sabeu quines aventures  han de passar els seus protagonistes? No patiu, no patiu que ara ens l’explicarà Papagueno, l’ocellaire. Aquest personatge una mica estrafolari, però, no sempre diu veritats: d’això, de seguida se n’adonen els nois i noies del cor Veus. Ep! Qui va matar el monstre per salvar Tamino, un príncep noble i honrat, no va ser pas ell, sinó que van ser les Tres Dames, les poderoses i perspicaces servidores de la sobirana d’aquell indret, la Reina de la Nit. De cop, com si d’un malefici es tractés, cor i ocellaire es veuen engolits, de nou, en repetir aquest conte, ple de misteris i dobles lectures. Un conte per a petits i grans.

És així com la Reina els demana salvar la seva filla, la bella Pamina, de les urpes del malvat Sarastro. Per aconseguir-ho, els nostres protagonistes comptaran amb l’ajuda d’uns regals molt especials: una flauta, un carilló i unes campanes. El so d’aquests instruments encantarà els dolents, obrirà totes les portes i, fins i tot, els servirà per a trobar l’amor. Però anem a pams: primer cal trobar la princesa, que està adormida dalt d’un castell. Quan són a punt de fugir per a rescatar-la, els troba Sarastro, aclamat per una multitud. Resulta que aquest bruixot és un savi venerable, no pas el dolent de la història, com se’ns havia explicat! Ell només vol que Tamino i Pamina puguin viure feliçment enamorats; ara bé, per aconseguir-ho hauran de superar uns obstacles.

Els nostres amics hauran de passar la prova del silenci, la del foc i la de l’aigua; perquè, per ser millors persones –per obtenir la saviesa–, cal posar-hi esforç i perseverança. Però un cop demostrades les seves virtuts, tots els personatges són recompensats: Tamino i Pamina poden estar junts, en Papagueno troba la seva Papaguena i el cor ha après la lliçó. Triomfa el bé sobre el mal, la llum sobre la foscor, l’amor sobre la venjança, la veritat sobre els enganys: la música que ens ha acompanyat omple la sala i esclaten els aplaudiments finals. Això és tot? Doncs no: aquesta història amaga un munt de simbolismes i ideals propis de la maçoneria, però per saber-ne més detalls haureu de recuperar l’episodi del podcast «Sons en el Temps» que trobareu a la pàgina web del Teatre Auditori de Granollers.

Aquest espectacle s’emmarca en el projecte educatiu «òpera infantil», una iniciativa de gran envergadura, que mobilitza famílies, entitats i escoles de tota la ciutat; i que ho fa per implicar-los en un espectacle professional, una experiència única. Tot el que acabeu de veure i sentir ha sigut fruit del treball conjunt entre el Teatre Auditori de Granollers, els Amics de la Unió, l’Orquestra de Cambra de Granollers i l’Associació Cultural de Granollers. Però sobretot ha sigut gràcies a les veus dels infants que ens han demostrat, una vegada més, el poder que s’amaga en el fet d’explicar històries.

Alba Nogueras, periodista cultural