[The Frame] | Vols saber-ne més...

Inspirada en les observacions urbanes i les ordenacions de qualsevol cosa de Georges Perec, aquesta peça proposa plantar-se davant dels transcórrer de la vida quotidiana i observar-lo, pensar-lo, calcular-lo, significar-lo, compartir-lo. Quatre personatges, entrenats en les disciplines de l'observació i l'ordenació de l'espai, les coses i els éssers,sotmesos al vertigen del directe, del fluir, tradueixen mitjançant el recurs de les lletres que formen paraules i les paraules que formen frases allò que està passant. Durant una estona, TOT és una gran obra teatral que no acaba mai. La font principal de l'experiència prové de la trivialitat de les coses que passen: una obra sense argument però amb ulleres d'augment. [ The Frame ] és una invitació a obrir el nostre cor i visió a les insignificances, nimietats, coses. [ The Frame ] és una gran ocasió d'alguna cosa. Un exercici dràstic. Podríem parlar de bolígrafs, però sabem que hi ha moltes altres coses.

LA PROPOSTA

Es guia al públic fins a una platea pop-up situada a un carrer estret que desemboca a un altre carrer transcorregut. Des d'allà, mitjançant un univers sonor transmès per auriculars, viatgen al PRESENTCONSTANT, on romanen durant més de 45 minuts. Aquest present constant és tot allò que passa durant la intervenció. Quatre personatges, entrenats en les disciplines de l'observació i l'ordenació de l'espai, les coses i els éssers, sotmesos al vertigen del directe, del fluir, tradueixen i donen focus a tot allò que està passant. Utilitzen diversos mitjans d'expressió: so en directe, cartells, text enregistrat, escriptura en directe, veu, entrevistes.

L'EXPERIÈNCIA

Es convida al públic a seure en un retall d'un carrer prèviament habilitat. Una sala a l'aire lliure els espera, i aniran acompanyats i acompanyades d'auriculars de principi a fi. El teatre està servit. El retall generat pels edificis adjacents obre la grandesa del teatre del món davant dels seus ulls. El frame retorna la mirada, reacciona a les seves observadores i observadors, i viceversa. Es crea un joc i un espai escènic entre les persones (i animals)que per casualitat passen per aquell tros de carrer en aquell precís moment, els vianants que s'aturen als marges del requadre, el públic i les actrius i actors. Un espai lúdic, un espai poètic, un espai per a sorpreses i accions espontànies, un espai de trobada on l'ordinari, banal, es posa sota la llum de l'extraordinari i grandiloqüent.