EL MAGNIFICAT DE RUTTER | Per Oriol Padró

 Un roser que floreix

El Magnificat és una de les obres més emblemàtiques del compositor britànic John Rutter, un dels grans noms del panorama coral contemporani. Nascut a Londres el 1945, Rutter va créixer immers en la rica tradició coral britànica, que ha estat una de les bases del seu estil. Aquesta tradició es reflecteix en moltes de les seves obres, però també sap combinar-la amb influències que van des de la música francesa d'inicis del segle XX fins al jazz i els musicals nord-americans, creant un estil que destaca per la seva expressivitat.

Rutter ha treballat nombrosos repertoris, però és especialment conegut per la seva producció de música coral sacra, un gènere en el qual ha produït un important catàleg de nadales, himnes i salms a més de grans obres per a cor i orquestra com el Magnificat que es presenta en aquest concert. Aquesta peça destaca per la seva capacitat de combinar la tradició amb una modernitat plena de vitalitat, fent-la accessible i emocionant per a públics de totes les sensibilitats.

El text del Magnificat apareix a l’Evangeli segons Sant Lluc com una pregària pronunciada per Maria. És un poema ple de joia i esperança, on Maria celebra haver estat escollida com a mare del Redemptor. En la tradició catòlica, aquest text té un gran protagonisme dins del culte a la Mare de Déu, però no gaudeix de la mateixa importància en la tradició anglicana de la qual prové Rutter. Aquesta diferència cultural no impedeix que el compositor s’endinsi en l’essència del text i busqui una representació musical que evoqui el món catòlic. Per fer-ho, associa aquesta tradició a imatges musicals d’arrel hispana i llatinoamericana, utilitzant ritmes i instrumentacions que recorden el sabor caribeny. En aquest sentit, el primer i l’últim moviment de l’obra destaquen per la seva energia vibrant i colorista, que recorden la famosa peça America que Bernstein va escriure per a West Side Story.

A part d’aquests moments plens de força i ritme, el Magnificat també inclou passatges de gran delicadesa i serenor. En aquests moviments més pausats, Rutter remet a referents antics com el cant gregorià o melodies tradicionals angleses com la cançó del segle XV Of a Rose que es presenta en el segon moviment. Aquesta cançó, que compara Maria amb un roser florit contrasta amb la vivacitat dels moviments més enèrgics. Aquesta alternança entre dinamisme i introspecció contribueix a fer que l’obra sigui alhora excitant i captivadora.

Una de les característiques que fan únic el Magnificat de Rutter és la seva capacitat per integrar referències musicals tan diverses com el musical, el jazz, la música medieval o el barroc. Aquest ventall estilístic no només enriqueix l’experiència musical, sinó que també subratlla el significat més elemental del text: una celebració universal de la vida, l’alegria i l’esperança. Així, més enllà de les creences o les tradicions religioses, aquesta obra es converteix en un cant a l’esperança en un futur millor, capaç de commoure persones de totes les cultures i sensibilitats.

Oriol Padró Cirera, arxiver melòmen i responsable del pòdcast 'Sons en el temps'